Acoblador de propietats del text¶

L'acoblador de propietats del text permet editar les propietats del text dels objectes de text seleccionats actualment amb l'Eina de selecció amb formes o l'Eina de text. Vegeu Treballar amb text per a obtenir una visió general de totes les característiques del text.

L'acoblador té tres pestanyes: Paràgraf, Caràcter i Predefinit.

Paràgraf editarà les propietats predeterminades de tot el paràgraf, i conté tant Propietats de paràgraf com Propietats dels caràcters. Aquestes es poden editar amb les dues eines.

Caràcter editarà les propietats de la paraula o l'interval seleccionat i només editarà Propietats dels caràcters. Aquestes només estan disponibles quan s'edita amb l'Eina de text.

Finalment, el Predefinit permet crear i aplicar predefinits d'estil al text. Vegeu Predefinits d'estil per a més informació.

De manera predeterminada, les dues primeres pestanyes només mostraran un grapat de propietats bàsiques, mentre que totes les altres propietats només es mostraran quan estiguin actualment establertes, o heretades.

El botó de revertir a l'esquerra d'una propietat indicada donarà un indicador de si una propietat està canviada, i en fer-hi clic es desfarà aquest canvi. Quan se selecciona una barreja de propietats d'estil, veureu una fletxa multipunta, mentre que el control mateix mostrarà el valor predeterminat o heretat. La modificació del control establirà el mateix valor en totes les propietats, mentre que fer clic al botó reverteix desfarà l'establiment de la propietat en tot el text.

Les propietats noves es poden afegir amb la llista desplegable Afegeix una propietat. L'entrada de text permet cercar les propietats de text actuals, amb cada propietat amb un nombre de paraules clau alternatives. Per exemple, en escriure «subratllat» es llistarà la Decoració del text, de la qual forma part l'opció Subratllat. En seleccionar Decoració del text s'afegirà la propietat a la llista, de manera que es pugui establir.

L'estat de visibilitat de cada propietat es pot configurar prement el botó de configuració al costat de la llista desplegable afegeix una propietat. Quan la visibilitat predeterminada s'estableix a «sempre es mostra» i cap de les propietats individuals es mostra condicionalment, la llista desplegable afegeix una propietat es reemplaça per una entrada de filtre. Són possibles els estats de visibilitat actuals:

Segueix el predeterminat: La propietat seguirà l'estat de visibilitat predeterminada a la part superior de la finestra de configuració.
Sempre visible: La propietat sempre serà visible.
Quan estigui definit: La propietat només serà visible quan s'hagi establert.
Quan sigui rellevant: La propietat serà visible quan s'estableixi o quan s'hereti.
No mostris mai: La propietat no es mostra mai.

Herència¶

La forma de text del Krita utilitza CSS, i per tant, permet que s'heretin les propietats. Això vol dir que les propietats com la mida de la lletra es poden establir sobre una forma de text sencera, i els intervals de text dins de la forma predeterminada seran el valor heretat si no s'estableix explícitament a l'interval.

L'herència és útil perquè ens permet establir només les propietats que són importants en una secció determinada. Per tant, podem emfatitzar un interval de text amb cursiva a la pestanya Caràcter, i després utilitzar la pestanya Paràgraf per a canviar la mida de la lletra o la família de la lletra en tot el text sense perdre l'èmfasi en l'interval de text.

Per contra, algunes propietats no hereten en absolut, per exemple Desplaçament de la línia base. Aquestes propietats solen afegir-se una sobre l'altra, però el comportament precís es descriu a la seva entrada.

Unitats relatives a lletres¶

Some properties allow for font-relative units. The meaning of these units also depends on inheritance mechanics. All font-relative units will try to use the current font metrics. However, when said font metric is Em and the property being edited is Mida de la lletra, it will be relative to the inherited font size. Similar with Lh and Alçada de la línia.

Les unitats relatives a la lletra són particularment útils per a Espaiat entre les lletres, que sovint es fa en relació amb la mida Em. De la mateixa manera, és molt comú tenir text superscriptat per a establir-lo a 0,5 Em (de manera que és la meitat de la mida de lletra normal), o tenir Farciment de forma per a ser 1 Ex.

Em: La mida actual de la lletra (o la mida heretada de la lletra en el cas de la mida de lletra).
Ex: L'alçada x actual. Aquesta mètrica es recupera de la lletra i es veu afectada per la mida de la lletra.
Cap: L'alçada actual de les majúscules. Aquesta mètrica es recupera de la lletra i es veu afectada per la mida de la lletra.
Lh: L'alçada de la línia. Això és relatiu a l'alçada de la línia actual o, en el cas de Alçada de la línia, l'alçada de la línia heretada.
Ic: Relatiu al caràcter ideogràfic Avanç. L'avanç d'un caràcter individual CJK.
Ch: Avanç del nombre «0».

Propietats dels caràcters¶

Les propietats dels caràcters són propietats que es poden aplicar en un interval de text o en tot el paràgraf.

Mida de la lletra¶

La mida de la lletra permet establir la mida dels caràcters. En particular, escala tota la lletra de manera que la seva mida de disseny (la «mida em») és la mateixa que la mida de la lletra.

Quan s'utilitza Unitats relatives a lletres, la mida de la lletra sempre utilitzarà la mida de la lletra heretada i la família com a lletra de referència. Això es pot utilitzar per a assegurar que un interval de text sigui sempre una mica més gran o una mica més petit que el text circumdant, que pot ser útil per a superíndex o titulació.

De manera predeterminada, aquesta propietat sempre és visible.

Ajust de la mida de lletra¶

L'ajust de la mida de lletra permet establir una relació per la qual l'alçada de la x ha de coincidir. L'alçada x és l'alçada de la x llatina petita a les lletres llatines, i és un valor que es deriva de les mètriques de la lletra.

Això és particularment útil amb la lletra de reserva, però també pot ser útil en general per a forçar certa coherència en l'alçada x. Hi ha un botó calcula, que permet calcular la relació de la mida de lletra de la família de la lletra actual.

../../_images/font-size-adjust-example.png — Les lletres dels scripts sovint tenen una alçada de x molt més petita que les lletres de text de cos típiques. Si useu Ajust de la mida de lletra i premeu calcula, podrem establir el text per a tenir una alçada de x de mida similar.¶

Família de la lletra¶

La família de la lletra permet seleccionar una llista de lletres que s'han d'utilitzar al text actual. El primer element de la llista és la lletra principal utilitzada, mentre que cada lletra posterior es pot utilitzar com a alternativa.

../../_images/font-selection-fallback-arabic.png — Moltes lletres només tenen glifs per a un subconjunt d'Unicode, de manera que el control de la reserva ens pot permetre seleccionar lletres que semblen estar en una tradició similar, com l'ús d'una lletra Serif Latin per a una lletra Naskh àrab.¶

Vegeu Famílies de lletres per a més informació sobre el selector de lletres i les famílies de lletres.

De manera predeterminada, aquesta propietat sempre és visible.

Estil de la lletra¶

L'estil de la lletra permet establir el subestil de la família de la lletra indicada, com ara cursiva i negreta.

El control principal és una llista desplegable que mostra una llista d'estils predefinits. Aquests estan determinats per les lletres dins d'una família, o per les instàncies dins d'una lletra variable. En fer clic a qualsevol d'aquests s'establiran les propietats CSS corresponents per a aquest estil.

../../_images/font-style-examples.png — La imatge de dalt mostra una sèrie d'estils. La fila superior mostra els efectes d'amplada, gruix i inclinació, mentre que la fila inferior mostra l'efecte de canviar la mida òptica a mides de lletra diferents.¶

En desplegar aquesta propietat, hi ha disponibles els paràmetres següents:

Gruix

Això controla el gruix dels contorns dels glifs.

Síntesi de negreta

Això permet sintetitzar glifs gruixuts quan no hi ha suport per a negreta a la família de la lletra.

Amplada

Això controla la quantitat d'espai horitzontal que pren un glif. No totes les lletres ho permeten, i no hi ha síntesi per a això.

Inclinació

This can be either Normal, Italic or Oblique. The difference between Italic and Oblique is that the former corresponds to a glyph style reminiscent of the Italic calligraphy style, while the latter is a slanted version of the normal glyphs.

Quan se selecciona Obliqua, també es pot configurar l'angle. Això és principalment per a l'ús amb lletres variables que permeten l'eix d'inclinació.

Síntesi d'inclinació

Això permet sintetitzar glifs inclinats on no hi ha cap versió cursiva o obliqua dels glifs disponibles.

Mida òptica

Això determina si l'eix de la mida òptica de les lletres variables se sincronitzarà amb la mida de la lletra. Tingueu en compte que el Krita interpreta que el valor de l'eix està en punts.

Finalment, hi ha un lloc per als eixos extres. Aquests són per a l'ús amb lletres variables, que poden proporcionar més configuració per a l'estil de lletra.

Aquesta propietat és sempre visible de manera predeterminada.

Espaiat entre les lletres¶

L'espaiat de les lletres controla l'espaiat entre grups visibles de caràcters. Hi ha diferències subtils sobre com s'implementa l'espaiat de lletres en els programes que implementen CSS. La implementació del Krita segueix el CSS-Text-3 i, per tant, no s'aplica a caràcters individuals. L'espaiat de les lletres està destinat principalment a aplicar-se a intervals sencers de caràcters.

Espaiat entre les paraules¶

L'espaiat de paraules controla la mida dels caràcters separadors de paraules, com ara el caràcter d'espai. També proporciona espaiat per a altres caràcters separadors de paraules, com l'espai de paraules etíops, separadors de paraules egees, separadors de paraules ugarítiques, així com separadors de paraules fenícies.

Alçada de la línia¶

L'alçada de la línia controla l'alçada de la línia utilitzada a l'interval de text. No funciona per al text SVG 1.1 preposicionat, però sí al text preformatat que utilitza salts de línia durs o text ajustat.

Normal: Quan això estigui activat, el Krita intentarà determinar l'alçada de la línia prenent cada caràcter en una línia, i determinarà el seu ascens, descens i també la mètrica de la separació de línia. El màxim d'aquests s'utilitza com l'alçada de la línia.
Ln: L'alçada de la línia té una unitat única: Ln, això és similar a «normal», excepte que utilitza la mida de la lletra.

Totes les altres unitats definiran un desplaçament fix. Fins i tot les Unitats relatives a lletres estan fixades a la lletra actual i la mida de l'element sobre el qual es defineix l'alçada de la línia.

Quan s'utilitzin unitats relatives, l'alçada de la línia prendrà com a referència la mida de la lletra i la família actual. No obstant això, quan s'utilitza la unitat d'alçada de línia, l'alçada de línia utilitzarà l'alçada de línia heretada com a referència.

Salt de línia¶

Salt de línia permet triar la rigidesa de l'algorisme de salt de línia. S'utilitza principalment als alfabets CJK, requereix que el Idioma estigui configurat per a funcionar. El Krita en aquest moment no admet Laxe.

Divisió de paraules¶

La divisió de paraules permet ajustar el salt de línia alternant si només salta a les paraules o també es permet saltar als caràcters. Útil per al coreà o l'etíop.

../../_images/word-break-korean.png — Eslògan del Krita en coreà. Al costat esquerre hi ha el comportament predeterminat, que es trenca després de cada grup hangul. Això sembla bastant antic. En establir el salt de paraula a Mantén-ho tot, els salts només es produiran als límits de les paraules.¶

Transformació de text¶

La transformació de text permet transformar l'interval de caràcters indicat, per exemple, establint-los a majúscula, o canviant les formes de mitja amplada per a les formes d'amplada completa. Això és útil perquè s'aplica com un efecte estilístic, és a dir, qualsevol text escrit es transforma automàticament.

La Transformació de text és sensible al Idioma que s'estableix. Per exemple, la «i» turca sense punt es transformarà a una «I», mentre que la «i» normal es transformarà a una «I» amb punt.

Majúscules/minúscules: Si s'ha de transformar tot el text a majúscules o minúscules. En el cas de Posa en majúscula la primera lletra, la primera lletra després de cada separador de paraules està en majúscules, la resta en minúscules.
Amplada total: Amplada total es refereix als punts de codi «Amplada total» en el bloc Unicode d'amplada mitja i amplada total. Canviar això significarà que els glifs proporcionals o d'amplada mitja es reemplaçaran per aquests glifs d'amplada total si és possible. Normalment, en text vertical, els glifs proporcionals es giren, però quan això no és possible o necessari, l'ús de glifs d'amplada total pot semblar molt més nítid. La funció amplada total d'OpenType fa alguna cosa similar, però no totes les lletres ho permeten.
Mida completa dels Kana: En les escriptures Kana japoneses, hi ha alguns exemples de kana petit i gran, que tenen una pronunciació subtilment diferent. No obstant això, quan el text és realment petit, pot ser útil substituir el kana petit pel kana gran per a ajudar a la llegibilitat.

Decoració del text¶

../../_images/text-decoration-sample.png — Exemple que mostra totes les decoracions possibles així com els estils de línies.¶

La decoració del text permet dibuixar subratllats, sobreratllats i barrats al text.

Línia:: Canvia si s'activa el subratllat, el sobreratllat o la línia barrada. Es poden activar diversos alhora.
Color:: Estableix el color del subratllat. Quan no s'estableixi, el color de la decoració seguirà el color del text.
Estil:: L'estil de les línies. Compartit entre totes les línies habilitades, aquestes es poden fer amb guions, punts, ondulacions i fins i tot es poden dibuixar línies dobles.

La decoració de text no hereta. En lloc d'això, s'aplica sobre cada interval de text en el qual es defineix, amb la decoració de text definida més tard es dibuixa sobre la decoració de text definida anteriorment.

../../_images/text-decoration-nested.png — Definicions de decoracions de text imbricades. Tot i que una cosa tan complicada només és possible amb l'editor de fonts SVG, podeu veure un resultat similar si definiu una decoració de text en el paràgraf, i una en un interval de caràcters.¶

Posició sota la línia¶

Especifica la posició del subratllat per a la decoració del text.

Horitzontal:

Comportament en modes d'escriptura horitzontal

Automàtic: Els subratllats es posicionaran segons les mètriques de la lletra.
Inferior: Els subratllats s'alinearan amb el descendent.

Vertical:

Comportament en mode d'escriptura vertical.

Esquerra vertical: Els subratllats estaran a l'esquerra dels caràcters. Els sobreratllats a la dreta.
Dreta vertical: Els subratllats estaran a la dreta dels caràcters, i els sobreratllats a l'esquerra.

Característiques d'OpenType¶

Algunes lletres inclouen funcions OpenType com l'interlletratge, lligadures o petits casquets, i també poden implicar una varietat de glifs alternatius (o fins i tot glifs contextuals) de manera que els scripts units complexos es renderitzen correctament. Aquest últim tipus sempre està activat, i el Krita proporciona el control per al primer.

Configuració de les funcions OpenType¶

../../_images/opentype_features_ui.png — Algunes característiques habilitades a la font medievalista «Junicode». Les primeres quatre lletres són l'«etiqueta de característica OpenType», que és la manera en què aquestes característiques s'emmagatzemen en la lletra. El nom es pot recuperar a partir de la lletra si es defineix, en cas contrari el Krita proporcionarà el seu propi nom.¶

Això proporciona un control precís sobre les característiques d'Open Type. Les característiques de l'OpenType normalment es defineixen amb etiquetes, i si estan activades o desactivades. La llista desplegable proporcionarà una llista de característiques en la lletra principal a la llista Família de la lletra.

Per on sigui factible, es renderitza una petita vista prèvia, però per a algunes característiques pot ser difícil proporcionar això.

En escriure en un nom o etiqueta de característica a la cerca es mostrarà una llista filtrada de totes les característiques oficials que coincideixin amb la cerca. D'aquesta manera, les característiques que no estan en la lletra principal encara es poden seleccionar i activar (que és útil quan s'hereten).

Vegeu també la Paleta de glifs una manera alternativa de seleccionar glifs alternatius en el text actual.

Les característiques d'OpenType, mentre hereten, l'herència és una llista. Si voleu donar consells generals perquè una característica determinada estigui habilitada sobre tot el text, utilitzeu les propietats dels glifs:

Glifs: lligadures¶

Activa o desactiva lligadures i alternatives contextuals en el text.

Comuna: Activa liga i `clig, que són lligadures d'ús comú.
Discrecional: Activa dlig, que són lligadures de caràcter més decoratiu.
Històrica: Activa hlig, que està destinat a lligadures antiquades.
Alternatives contextuals: Activa calt, que s'utilitza freqüentment a les lletres de scripts i les lletres decoratives per a seleccionar glifs apropiats depenent del seu context.

../../_images/opentype-ligatures.png — Lligadures a «Noto Serif» i «Junicode», amb les lligadures marcades en blau, i la manca de lligadures marcades en taronja. La «ffi» és una lligadura normal a Noto Serif, i contextual a Junicode, «st» és una lligadura discrecional a Junicode i «al» és una lligadura històrica a Junicode.¶

Glifs: posició¶

Activa els superíndex o subíndexs al text.

Súper: Activa els glifs de superíndex.
Sub: Activa els glifs de subíndex.

../../_images/opentype-position.png — Mostra sub i superíndexs a la lletra «EB Garamond».¶

Glifs: numèric¶

Activa les formes de glif relacionades amb els nombres en el text.

Estil

Normal: No activa explícitament cap dels estils, mostrant la lletra predeterminada.
Alineació: Sol·licita nombres que s'ajustin a un text en majúscules, utilitzant lnum.
Estil antic: Sol·licita nombres que s'ajustin a un text en majúscules, utilitzant onum.

Proporció

Normal: No activa explícitament cap dels estils, mostrant la lletra predeterminada.
Proporcional: Sol·licita nombres proporcionals, utilitzant pnum.
Taula: Sol·licita nombres tabulars, utilitzant tnum, tots aquests nombres comparteixen el mateix avanç.

Fracció

Normal: No activa explícitament cap dels estils, mostrant la lletra predeterminada.
Diagonal: Reemplaça els nombres separats amb una barra per una forma de fracció diagonal adequada. Si una lletra té les característiques de numerador i denominador, i els números estan separats per una «barra de fracció» (U+2044), llavors això reemplaçarà els nombres per numeradors abans de la barra i denominadors després de la barra.
Apilat: Substitueix els nombres separats per una barra per una forma de fracció apilada.

Ordinals

Substitueix les lletres que segueixen els nombres per les seves formes ordinals.

Zero barrat

Substitueix el nombre zero per un que té una barra al mig, cosa que pot ajudar a evitar confusions amb glifs similars com la lletra «O».

../../_images/opentype-numeric.png — Es mostren funcions OpenType numèriques a la lletra «EB Garamond». S'ha seleccionat una fracció «1/2», i a banda, mostra nombres d'estil antic de «12345» en verd, espais tabulars per a aquestes nombres d'estil antic en taronja, i ordinals en blau.¶

Glifs: majúscules¶

Activa les característiques OpenType relacionades amb majúscules, com ara majúscules menudes.

Normal: No utilitzeu cap majúscula en particular.
Majúscules menudes: Estableix les majúscules a majúscules menudes. Normalment utilitzat a les abreviatures.
Totes les majúscules menudes: Estableix tot el text a majúscules menudes. Normalment utilitzat en text formal.
Majúscules petites: Estableix les majúscules a majúscules petites. Alternativa a majúscules menudes que és exactament el mateix que l'alçada de x.
Totes les majúscules petites: Estableix tot el text a majúscules petites.
Majúscules de titulació: Estableix les majúscules per a utilitzar majúscules de títols. Les majúscules de títols sovint són més grans i més impressionants, i més adequades per a capçaleres en lloc de text del cos.
Caixa única: Activa la funció de caixa única.

../../_images/opentype-caps.png — Característiques OpenType relacionades amb les majúscules a «EB Garamond» per a majúscules menudes i petites, «Estonia» per a majúscules de titulació i en una lletra comic personalitzada per a característiques de caixa única.¶

Glifs: Est d'Àsia¶

Activa les formes de glif relacionades amb la disposició de text de l'Àsia Oriental.

Estil

Normal: Usa la lletra predeterminada.
Tradicional: Utilitza glifs tradicionals.
Simplificat: Usa glifs simplificats.
JIS78: Usa els glifs especificats a JIS78
JIS83: Usa els glifs especificats a JIS83
JIS90: Usa els glifs especificats a JIS90
JIS04: Usa els glifs especificats a JIS04

Amplada

Amplada total: Utilitza glifs d'amplada total.
Proporcional: Utilitza glifs proporcionals.

Ruby

Activa els glifs destinats a les anotacions del Ruby.

../../_images/opentype-east-asian.png — Es mostren les variants de lletres d'Àsia oriental en taronja, utilitzant la lletra «Yu Gothic». L'amplada completa s'utilitza normalment per al text vertical, JIS78 es refereix a un estàndard de la indústria japonesa que especifica certes formes de glif.¶

Interlletratge de lletra¶

Activa o desactiva l'interlletratge de lletra. L'interlletratge de la lletra permet ajustar l'espaiat per glif.

Direcció¶

La direcció estableix si el text és d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra.

Unicode Bidi¶

Unicode bidi dona un control extra sobre com s'ha d'interpretar una direcció canviada. Normalment l'algorisme predeterminat és correcte, però en alguns casos específics, no pot dir si una seqüència ha de ser d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra.

Normal: No s'ha inserit cap control. Tot el text interior es reordena segons la seva direcció implícita (que es deriva dels caràcters utilitzats).
Incrustat: La seqüència està incrustada direccionalment. Això significa que l'algorisme bidireccional assumirà que la direcció explícita és la de la propietat direcció, però el text en si mateix s'ordena per la direcció implícita.
Sobreescrit: Sobreescriu significa que la secció indicada utilitzarà la direcció actual com a direcció explícita, així com la direcció del text.
Aïllat: S'insereixen controls aïllats. Aïllat significa que l'algorisme bidireccional tracta la seqüència com si fos un paràgraf completament independent. A causa d'això, l'ordenació no té cap efecte en l'ordenació del text a banda i banda.
Aïllat-Sobreescrit: S'apliquen tant l'aïllament com la sobreescriptura. Això significa que el text s'ordena explícitament per direcció, però aquesta ordenació no té cap efecte
Text net: La propietat direcció no s'utilitza i l'algorisme bidireccional estima la direcció.

Unicode bidi és una de les propietats que no hereta. La raó d'això és que funciona inserint controls d'algorisme bidireccional als extrems de l'interval indicat.

Línia base¶

En algunes tradicions d'alfabets, el punt d'alineació del text de mides diferents és diferent del punt d'alineació amb el text llatí. Per compatibilitat, les lletres d'aquests alfabets es fan normalment de manera que els glifs s'alineen adequadament amb el text llatí. Per a aconseguir una alineació més tradicional, es pot utilitzar la línia base dominant i d'alineació.

Aquesta característica intentarà utilitzar les dades codificades a la taula de línia base de les lletres. Si no hi ha aquestes dades, les mètriques de la línia de base es generaran automàticament.

La línia base dominant i d'alineació comparteixen les opcions següents:

Alfabètic: Utilitza la línia de base utilitzada per la majoria dels alfabets. Predeterminat.
Ideogràfic: Utilitza el quadrat de disseny ideogràfic i selecciona l'extrem inferior en el mode horitzontal, i el costat esquerre en el mode vertical.
Central: Utilitza el quadrat de disseny ideogràfic i selecciona el centre vertical en el mode horitzontal, i el centre horitzontal en el mode vertical.
Suspensió: Alinea al traç superior com es fa servir en els alfabets bràmics del nord.
Mig: Alinea al centre entre la línia base alfabètica i l'alçada x quan es col·loca horitzontalment, en vertical aquesta és la línia base central.
Matemàtic: Alinea a la línia base matemàtica, de manera que els símbols de l'operador s'alineen.
Text superior: Alinea a l'ascensor.
Text inferior: Alinea al descensor.

Línia base dominant¶

../../_images/baseline-example-devanagari.png — En alfabets bràmics del nord com el Devanagari, les lletres de mides diferents s'alineen al traç superior. En els exemples d'aquí, l'exemple superior mostra el comportament predeterminat, mentre que l'exemple inferior utilitza suspensió a tot el text, el qual proporciona l'alineació tradicional dels traços superiors.¶

La línia base dominant especifica com s'alineen els trams de text de mides diferents, també és el predeterminat a la Línia base d'alineació. Té un valor únic, Automàtic, que es tradueix a Alfabètic en horitzontal i Central en Mode d'escriptura vertical.

Línia base d'alineació¶

La línia base d'alineació permet controlar com s'alinea aquest interval de text amb el text pare. Té una propietat única Línia base, la qual vol dir que prendrà el seu valor de la propietat Línia base dominant.

La línia base de l'alineació no hereta. En lloc d'això, el text fill intentarà alinear-se amb la línia de base especificada del text pare.

Desplaçament de la línia base¶

El desplaçament de la línia base permet moure el text fora de la línia base, ja sigui per valors super i subíndex predefinits, o per una quantitat fixa.

Longitud: Desplaça el text segons una quantitat especificada.
Súper: Desplaça el text de manera que s'alineï amb el desplaçament del superíndex heretat. Aquest valor s'obté de la lletra.
Sub: Desplaça el text de manera que s'alineï amb el desplaçament del subíndex heretat. Aquest valor s'obté de la lletra.

El desplaçament de la línia de base no hereta. En lloc d'això, els desplaçaments s'afegiran entre si, que permet el següent:

../../_images/baseline-nested-super-script.png — Definicions imbricades de súper desplaçament de línia de base. Això només és possible editant el text amb l'editor de codi font de SVG.¶

Espai en blanc¶

La regla d'espai en blanc CSS controla com es gestionen diversos espais i si el text pot ajustar-se.

De manera predeterminada aquesta propietat està oculta.

Idioma¶

L'idioma d'aquesta forma de text. L'idioma afecta diverses propietats, com la forma del glif, les majúscules i les minúscules i els salts de línia.

L'entrada de text permet escriure qualsevol codi BCP 47 <https://en.wikipedia.org/wiki/BCP47> vàlid. En prémer retorn, el Krita analitzarà el codi. Escriure un nom o codi d'idioma a l'entrada de text mostrarà una finestra emergent de cerca filtrada.

En prémer la fletxa avall es mostraran totes les configuracions regionals utilitzades anteriorment aquesta sessió, així com les configuracions regionals emmagatzemades. En canviar la casella de selecció davant d'una configuració regional, es pot indicar que s'han d'emmagatzemar per a sessions futures.

També hi ha una llista desplegable Alfabet. Normalment, és possible endevinar l'alfabet a partir de l'idioma i del país. No obstant això, en alguns llocs, es poden utilitzar alfabets diferents al mateix idioma, i de vegades l'alfabet principal que s'utilitza ha canviat amb els anys. La llista desplegable d'alfabets permet establir l'alfabet en aquests casos.

Emplenament¶

L'emplenament no es pot establir actualment amb l'acoblador de propietats del text. Haureu d'utilitzar el Eina de selecció amb formes per a establir-lo al paràgraf, o canviar el color del primer pla amb qualsevol dels selectors de color.

Traç¶

Actualment no es pot configurar el traç amb l'acoblador Propietats del text. Haureu d'utilitzar el Eina de selecció amb formes per a establir-lo, o utilitzar el Editor de codi font de SVG a l'eina de text per a establir manualment un traç.

Propietats de paràgraf¶

Les propietats de paràgraf són les propietats que només es poden aplicar sobre una forma de text sencera.

Mode d'escriptura¶

El mode d'escriptura estableix si el text flueix horitzontalment o verticalment, i en aquest últim cas, si el bloc flueix de dreta a esquerra o d'esquerra a dreta.

Sagnat de text¶

El sagnat de text permet establir el sagnat a l'inici de la línia. Només funciona quan s'ajusta el text. El control principal és un control lliscant que defineix la mida del sagnat. Hi ha dos controls avançats més:

Sagnat de suspensió: Això no aplica sagnat a la línia d'exposició, sinó a les línies posteriors.
Sagnat després de salts durs: Això fa que cada línia després d'un salt dur es classifiqui com a línia inicial. S'utilitza sovint per a la poesia.

Alineació de text¶

L'alineació de text estableix l'alineació del bloc indicat de caràcters.

El control principal d'això mostra tres botons que corresponen a l'inici, el mig i el final. Aquestes propietats es veuen afectades per la direcció, el que significa que per al text de dreta a esquerra, l'inici serà el mateix que alinear a la dreta. El botó final és el commutador de justificació.

L'obertura de la configuració avançada mostra el següent:

Alineació de text: Això permet establir l'alineació del text quan el text s'ajusta en una forma.
Darrera alineació: Quan Alineació de text s'estableix a Justificat, això controla què fer amb la línia final.
Àncora del text: L'àncora del text controla com està ancorat el text, en lloc d'alineat. S'assembla una mica a Alineació del text en el sentit que permet que el text flueixi d'esquerra o dreta, però on Alineació del text s'alinea dins d'un espai, Àncora del text és relatiu al punt d'inici del text. Podeu utilitzar Àncora del text per a establir l'àncora de cada línia, sempre que el text no s'ajusti automàticament.

Això vol dir que no hi ha justificació del text que no estigui ajustat a una forma.

De manera predeterminada aquesta propietat sempre és visible, fins i tot quan no està establerta.

Puntuació suspesa¶

La puntuació suspesa permet l'obertura i el tancament de la puntuació suspesa, així com les comes. Aquesta implementació només implementa la puntuació suspesa de l'estil asiàtic oriental.

Primer Hang: La puntuació d'obertura, com ara les cometes d'obertura o els parèntesis d'obertura a l'inici se suspendran.
Final de línia: Aquest commutador permetrà o forçarà que les comes i els punts se suspenguin al final de qualsevol línia.
Últim Hang: Se suspendrà la puntuació de tancament com ara les cometes de tancament o els parèntesis de tancament al final del paràgraf.

Mida de tabulació¶

La mida de tabulació permet definir la mida dels caràcters de tabulació. Els caràcters de tabulació (inserits amb tab) són un tipus d'espai en blanc que s'ajusta al múltiple més proper de la mida de referència. El seu principal cas d'ús és alinear columnes d'informació sense recórrer a taules.

La mida de la pestanya té una unitat única: Sp. Això significa que la mida de la pestanya utilitza l'avanç actual del caràcter d'espai com a unitat.

Renderització del text¶

La renderització del text controla l'estil de la correcció de lletres i la renderització per a la forma del text.

Optimitza la velocitat: S'utilitza l'estil de correcció de lletres per a mapes de bits monocroms, i l'antialiàsing està desactivat. El Krita també s'encarregarà d'ajustar els glifs al píxel més proper. Això permet que les lletres de l'art de píxels es vegin bé, a més de ser l'opció més ràpida de renderitzar.
Optimitza la llegibilitat: En els modes d'escriptura vertical, s'activa la correcció de lletres completa, mentre que per a l'horitzontal, la correcció de lletres només passa verticalment. El Krita ajustarà addicionalment les mètriques rellevants en aquestes direccions.
Precisió geomètrica: No es fa cap correcció de lletres.
Automàtic: Igual que Precisió geomètrica.

../../_images/unifont-text-rendering-example.png — L'eslògan del Krita en diversos scripts, compost amb la lletra «Unifont». En utilitzar Optimitza la velocitat, el Krita no sols sap desactivar l'antialiàsing, sinó que també intentarà ajustar els glifs de manera que el Desplaçament de la línia base, l'Espaiat entre les lletres i l'Alçada de la línia es veuran bé.¶

Àrea de text¶

Aquestes propietats estan relacionades amb Text en una forma.

Farciment de forma: Aquest és el farciment que es calcula a l'interior de les formes.
Marge de forma: Aquest és el marge al voltant de les formes de «Sostracció» que s'afegeix abans que s'eliminin de les formes «Interiors».

Predefinits d'estil¶

Els Predefinits d'estil permeten emmagatzemar combinacions de propietats per a un ús posterior. Vegeu aquesta pàgina per a obtenir informació sobre l'edició de predefinits d'estil.

Feu mouseleft sobre una entrada que la seleccionarà per a editar-la, mentre que el doble aplicarà les propietats actives al text.

Els botons de la part inferior permeten modificar els predefinits d'estil:

Importa predefinits d'estil: Importa un SVG amb una definició de predefinició d'estil a dins.
Suprimeix predefinits d'estil: Desactiva un predefinit d'estil indicat.
Crea un predefinit d'estil: Crea un predefinit d'estil a partir de la configuració actual.
Clona un predefinit: Clona els predefinits actuals i mostra la finestra d'edició.
Edita els valors predefinits: Edita els predefinits actualment seleccionats.