Formats de fitxer¶
Aquesta categoria és per als formats de fitxer amb gràfics. Si bé la majoria dels formats de fitxer poden consultar-se a la Viquipèdia, no sempre s'explica perquè es pot fer servir el format i quines són les seves fortaleses i debilitats.
En aquesta categoria els intentarem descriure d'una manera que els principiants ho puguin llegir.
En general, hi ha les següents característiques a les quals la gent presta atenció pel que fa als formats de fitxer:
Compressió¶
La compressió és com intenta descriure la imatge el format de fitxer amb el mínim de dades possible, de manera que el fitxer resultant sigui el més petit possible sense perdre qualitat.
Generalment el que veiem és que els formats que són petits en el disc perden la qualitat de la imatge o requereixen que l'ordinador dediqui molt de temps a pensar com s'hauria de veure la imatge.
Els formats de fitxer vectorials com el SVG són un exemple típic d'això últim. Són realment petits perquè la tecnologia utilitzada per a crear-los es basa en les matemàtiques, de manera que només emmagatzema variables matemàtiques i pot abastar a una qualitat molt alta. L'inconvenient és que l'ordinador necessitarà passar molt de temps pensant en com s'hauria de veure i, de vegades, diferents programes tindran diferents maneres d'interpretar els valors. A més, els formats de fitxer vectorials impliquen gràfics vectorials, els quals són una manera de treballar molt diferent d'en la que s'ha especialitzat el Krita.
Els formats de fitxer amb pèrdua, com el JPG o WebP, són un exemple de petits al disc, però redueixen la qualitat i s'utilitzen millor per a tipus d'imatge molt en particular. Per tant, amb pèrdua vol dir que el format de fitxer es reproduirà ràpidament i solt en descriure la vostra imatge, i això és el que reduirà la mida del fitxer.
Els formats sense pèrdua («non-lossy» o «lossless»), com el PNG, GIF o BMP, en canvi, són molt més pesats al disc, però és molt més probable que conservin la qualitat.
Després, hi ha formats de fitxer més adequats per al treball com el .kra del Krita, .xcf del Gimp i el .psd del Photoshop, també hi ha formats d'intercanvi com ORA i EXR. Aquests són els més pesats en el disc dur i, sovint, requereixen programes especials per a obrir-los, però, d'altra banda, estan destinats a mantenir intacte el vostre entorn de treball i mantenir totes les capes i guies a dins seu.
Metadades¶
Les metadades són la capacitat d'un format de fitxer per a contenir informació fora del contingut real de la imatge. Poden ser dades llegibles per humans, com la data de creació, el nom de l'autor, una descripció de la imatge, però també dades llegibles per l'ordinador, com un perfil ICC, el qual indica a l'ordinador les qualitats de com s'han de llegir els colors dins del fitxer.
Obertura¶
Aquesta és una qualitat una mica estranya, però es tracta del fàcil que serà obrir o recuperar el fitxer, i de com està àmpliament admès.
La majoria dels formats de fitxer interns, com el PSD, són completament tancats, i és realment difícil per als humans recuperar la informació interna sense obrir el Photoshop. Altres exemples són els fitxers RAW d'una càmera, els quals contenen diferents propietats segons el fabricant de la càmera.
El SVG, com a format de fitxer vectorial, es troba a l'altre extrem de l'espectre i es pot obrir i editar amb qualsevol editor de text.
La majoria dels formats són intermedis i, per tant, també hi ha una qüestió de com estaran àmpliament admesos. El JPG i PNG no es poden llegir o editar amb els ulls humans, però la gran majoria de programes poden obrir-los, el qual vol dir que el propietari té fàcil accés.