Comprimir la imatge sense pèrdua i amb pèrdua

Quan comprimim un fitxer, ho fem perquè volem fer-lo més petit de manera temporal (per a enviar-lo per correu electrònic), o volem fer-lo més petit de manera permanent (per a mostrar les imatges a Internet).

Les tècniques de compressió sense pèrdua són per a quan volem reduir de manera temporal la informació. Com el seu nom implica, es comprimiran sense perdre informació. En el text, l'ús d'abreujaments és un bon exemple d'una tècnica de compressió sense pèrdua. Tothom sap que «etc.» s'expandeix a «etcètera», el qual vol dir que podrà tenir la meitat dels 8 caràcters de la manera llarga als quatre caràcters de la manera curta.

Dintre dels formats d'imatge, els exemples d'aquesta compressió són, per exemple, el color «indexat», on crearem una llista dels colors disponibles en una imatge i després els hi assignarem un sol número. Després, quan descrivim els píxels, només escriurem aquest número, de manera que no haurem d'escriure la definició del color un cop i un altre.

Les tècniques de compressió amb pèrdua són per a quan volem reduir de manera permanent la mida del fitxer d'una imatge. Això és necessari per als productes finals on és preferible tenir una mida de fitxer petita, com un lloc web. El fet que la imatge ja no s'editi més després d'això permet que es tingui en compte l'ús del context d'un píxel durant la compressió, el qual vol dir que podem confiar en trucs psicològics i estadístics.

Una de les principals coses que fa el JPEG, per exemple, és el submostreig del croma, és a dir, divideix la imatge en escala de grisos i dues versions de color (una que contindrà tot el contrast vermell-verd i l'altra que contindrà tot el contrast blau-groc), i després crearà les dues últimes versions més petites. Això funciona perquè els humans són molt més sensibles a les diferències en la claredat que a les diferències en la tonalitat i saturació.

Una altra cosa que fa és utilitzar ones de cosinus per a descriure els contrastos en una imatge. El qual vol dir és que el JPEG i altres formats amb pèrdua que ho utilitzen són molt bons per a descriure els degradats, però no són gaire bons per a descriure els contrastos més definits.

Per contra, les tècniques de compressió d'imatges sense pèrdua són realment bones per a descriure les imatges amb pocs colors, i per tant amb contrastos més definits, però no són bones per a comprimir les imatges amb un munt de degradats.

Una altra gran diferència entre les imatges amb pèrdua i sense pèrdua és que els formats de fitxer amb pèrdua es degradaran si els torneu a codificar, és a dir, si carregueu un JPEG en el Krita, l'editeu una mica i el torneu a desar, cada vegada que el deseu, es perdrà alguna dada. Aquesta és una part fonamental de la compressió d'imatges amb pèrdua, i la raó principal per la qual utilitzem els fitxers de treball.

Vegeu també

Si esteu interessat en les diferents tècniques de compressió, les pàgines de la Wikipedia sobre la compressió d'imatges són molt bones, tot i que una mica tècniques.